Una setmana abans de l'actuació al Teatre Poliorama de la cantata "Veus d'aigua" vam realitzar una sortida del centre per a fer un recorregut visitant les cinc fonts històriques de la cantata.
Sortint de la Barceloneta, ens vam endinsat per carrerons estrets del Gòtic per arribar a través del Fossar de les Moreres a la basílica de Sta Mª del Mar, primer emplaçament de la primera font: Font de Sta Mª del Mar.
Tot just davant la porta principal del temple es troba una de les primeres fonts públiques de Barcelona on els barcelonins es reunien i feien vida social aprofitant la recollida de l'aigua per al seu ús.
Travessant la Via Laietana i continuant per carrers molt estrets, arribaren a la Plaça de Sant Just. Una petita placeta amb una església pròpia on es pot contemplar els sortidors de l'antiga font de Sant Just.
Aquesta font va ser la primera on va arribar l'aigua amb un canal des de Collserola quan, per casualitat, en Joan Fiveller va descobrir una deu d'aigua quan hi era caçant a la serra, al segle XIV.
Molt a prop d'allà ens vam trobar al epicentre històric de Barcelona: la plaça de la Catedral.
Però la cantata fa referència al Brollador de la Catedral. Es tracta d'un sortidor emplaçat al claustre de la Catedral, sempre acompanyat de les simbòliques 13 oques, en honor a l'edat de la mort de Sta. Eulàlia, copatrona de la ciutat.
Vam respirar aire fresquet, al claustre de la Catedral, perquè el dia va ser força calorós.
Sortint de la Catedral, enfilant Portaferrissa ens varen encaminar cap al Raval, un altre barri històric protagonista de la temàtica de la cantata. Curiosament, durant el trajecte ens varen trobar amb un parell de fonts històriques, tot i que no eren representades a la cantata. Una va ser la Font de Santa Anna i l'altra, la Font de Portaferrissa.
En travessar La Rambla, caminant pel carrer del Carme arribem a l'actual Institut d'Estudis Catalans, on antigament era la Casa de la Convalescència.
En una de les seves cantonades es troba encara un forat a la paret de l'edifici amb els dos sortidors d'aquesta font. Davant d'ella, a la Plaça Amades, vam descobrir una altra font històrica: la Font del Carme.
Seguin el mateix carrer, endinsant-nos al cor del Raval, vam arribar a la Plaça del Padró. Just al mig, està la font més gran de totes cinc: Font de Santa Eulàlia.
Aquesta font, apart de rajar aigua és una font monumental escultòrica, ja que la corona Santa Eulàlia, una de les patrones de la ciutat de Barcelona.
En arribar a aquest punt, tot el grup vam tornar a l'institut descobrint els estrets carrers del Raval, juntament amb la seva rambla ampla, camí de retorn a la Barceloneta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada